emigracions afavorien els lligams de parentiu. Per abandonar el centre d’acollida calia que algun parent es fes càrrec del transport, l’allotjament i la manutenció. El procediment començava amb una carta de reclamació del parent adreçada al Prefecte del departament on vivia. El Prefecte s’assegurava, a través de certificats dels ajuntaments, de que qui efectuava la reclamació podia fer front econòmicament a l’acollida. Un cop resolts els tràmits de la reclamació i presa la resolució pel prefecte de Puy-de-Dome, es preparava la sortida de la caserna.Del grup de 61 persones que van marxar d’Alós a finals de maig de 1938, els primers van sortir el 22 de juny de 1938. Eren de casa Miqueu, Antònia Bringué Farré i els seus fills Maria i Joan Gallart reclamats per Antoni Bringué Farré que residia a Cazeres-sur-Garonne. Els van seguir els de Peian, els de Peiró i els de Cabalet. Aquests darrers van marxar el 21 d’agost i van anar a Savenay. Teresa Cortina Roig, la seua sogra Teresa Badia Gaspà i els seus fills Josep, Antoni, Jaume i Teresa Palacín Cortina, de casa Sanet d’Alós, van marxar cap a Granges-sur-Lot el 6 de setembre, reclamats per Antònia Cortina i Pere Roig. Els de Guillem, els de Sans i els de Jaumetó també van ser reclamats i van sortir de Clermont-Ferrand l’any 1939. La gent de
Son, de casa Bonet i casa Paredé, també van anar sortint progressivament, cap a la localitat de Samatan.També hi va haver famílies que van tornar a Espanya com és el cas de Francesca Pujades Faidelle i la seua néta Isabel Abrié, de casa Canal de Lladorre, que van deixar Clermont-Ferrand el 23 de juliol de 1939. Mercè Comenge Fortet, de casa Nanroi de València d’Àneu va abandonar el centre el 30 de novembre de 1939, en un moment en què el govern francès volia recuperar la caserna per a l’ús militar, a causa de la guerra amb Alemanya. El 26 de desembre de 1939 abandonaven Gribeauval els darrers refugiats que hi quedaven. Entre els darrers a marxar hi havia Encarnació Gallart Roquet, de casa Miqueu d’Alós, Emília Tudel Borrut de casa Pixeu d’Alós, i Camil·la Perot Pedrico, el seu fill Àngel Marqués Perot i la seua germana Antonieta, de casa Calatxo d’Estaon, i Maria Gausiach Robert, de Torret d’Isil. Aquestes dones, donada la feina que feien dins de la caserna, formaven part d’un grup de persones imprescindibles fins l’últim dia de funcionament del centre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada