dimarts, 29 de juliol del 2008

1. Guerra i por. Els orígens de l’exili pallarès

Des del moment en què es comença a preparar el cop d’estat de juliol de 1936, els seus impulsors tenien clar que calia desfer-se de qualsevol tipus d’oposició. La manera de fer oblidar els resultats de les eleccions de febrer de 1936, era aconseguir que per allà on passessin les tropes feixistes, les coses no tornessin a ser mai com abans. L’ús de la violència, l’assassinat i la por no era improvisat, estava en la base del pla del general Mola:

“Hay que sembrar el terror… hay que dar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros. Nada de cobardías. Si vacilamos un momento y no procedemos con la máxima energía, no ganamos la partida. Todo aquel que ampare u oculte sujeto comunista o del frente popular, será pasado por las armas”

Durant la primavera de 1937 i l’abril de 1938, el Pallars va acollir centenars de refugiats provinents de les províncies de Cadis i Màlaga. Aquestes dones, nens i ancians fugien de les tropes nacionals, d’allò que havien vist i sentit; amb ells va arribar la notícia de les atrocitats comeses per les tropes rebels, molt abans que el front de guerra arribés a Catalunya.

El mes de març de 1938 es produeix l’enfonsament del front d’Aragó, amb un ràpid avenç de les tropes rebels cap a Catalunya: el dia 3 d’abril cau Lleida, el 6 Balaguer, el 7 Tremp, l’11 Sort i cap al 14 d’abril les primeres unitats d’exploració ja són a Esterri. El 20 són a la frontera del Pont de Rei (Aran), pràcticament sense trobar resistència enlloc. Prova d’aquest ràpid enfonsament és que entre l’1 i el 15 d’abril, al Pirineu es va viure un exili pràcticament simultani de població civil i unitats militars republicanes, des de la vall del Cinca fins a la Noguera Pallaresa i la Noguera de Cardós. A la capçalera del Cinca, a la vall de Bielsa, hi resistí més temps la 43a divisió republicana, però també es va viure un exili civil l’abril de 1938, vers Aragnouet. Aquest exili de Bielsa fou sens dubte el més nombrós i popular en els mitjans de comunicació internacionals durant l’any 1938.

Del Pallars cap a l’Arieja no hi hagué però només un exili, hi hagué gairebé vuit mesos d’exilis, amb pauses i represes. A partir dels controls francesos sobre els refugiats es pot establir l’evolució de l’exili pallarès al llarg de 1938. Les rutes d’exili pallarès per les valls del Salat i d’Ustou confluïen a Seix i després a l’estació de tren de Saint-Girons. A l’inici predominà el pas pel port de Salau i en algun cas per Orla, i cap a la fi el pas per Marterat i altres ports.