7. Epíleg

L’Amparo Marsan Ordi va passar més d’un any a Santa-Livrada (Lot et Garonne) treballant per la cosina que havia fet la reclamació per tal que sortís de la caserna Gribeauval. Va retornar per casar-se amb Josep Rosell, de casa Metó de València d’Àneu i va tenir un fill. La seua mare, Maria Ordi Juclà, no va tornar mai de França i només en una ocasió va poder veure el seu nét. Va ser al Pont de Rei un dia de reunió familiar. Era als anys 50.
En Joan Gallart Bringué, va retornar a Alós l’any 1966. Pels carrers de poble va trobar-se un ancià, el cap de casa d’una de les famílies que no va exiliar-se. Van parlar dos minuts i en saber que en Joan era el petit de casa Miqueu, el vell va

lamentar-se de no haver-se exiliat com havien fet molts dels seus veïns. Aquell home gran era en Joan Vidal Guisarda de casa Cantiner, la família Vidal Guisarda va ser deportada a l’Aragó per les tropes rebels.
La Teresa Cortina Roig i la seua família, van anar a viure a Granges-sur-lot on hi tenia una germana. El seu pare i la seua mare van morir a Son i ella no va poder assistir als funerals. Quan el seu fill Antoni Palacín Cortina va retornar a Alós, durant unes vacances l’any 1966, casa seva encara estava ocupada per la Guàrdia Civil.
La Maria Teig Solé va perdre el seu fill Manel a la guerra civil. En finalitzar el conflicte, la Maria va tornar a Alós per estar amb el seu fill Josep que havia tornat del front i dels camps de concentració. Mare i fill van trobar la casa en un estat lamentable. En Nando, el fill gran de la Maria, veient la situació en la qual es trobaven, els va fer tornar cap a França i abandonar definitivament Alós.

En Josep Ruf Pubill, un noiet de 13 anys llogat a casa Peiró d’Alós, no va tornar cap a casa després de sortir de la caserna Gribeauval. Va treballar a Cazeres-sur-Garonne durant un temps i posteriorment es va establir a Ciadoux. Havia perdut un germà a la guerra, en Joan, i la seua mare, Paula Pubill, havia estat assassinada per les tropes rebels a Montardit el 14 de maig de 1938.
La Mercè Comenge Fortet va anar a viure a Barcelona després d’abandonar la caserna Gribeauval. A la ciutat catalana hi tenia dues germanes i com elles va anar a servir en una casa de criada. Durant la guerra havia perdut la seua germana gran, la Gertrudis, assassinada per les tropes rebels a l’Hostal d’Aidí. Segons diu ella mateixa el que no va patir a Clermont-Ferrand ho va patir a Barcelona.
L’Antònia Vidal Ginesta havia marxat d’Alós embarassada. La seua filla Hortènsia va nàixer a Clermont-Ferrand però va morir de diftèria al mateix Centre. L’Antònia i els seus fills Maria i Joan Cortina Vidal van anar a viure a Toulouse on l’esperava el seu marit Joan Cortina Esplandiu, entrat també a França clandestinament.

La Maria Gallart Bringué va retornar a Alós a finals dels anys 60. Des de llavors hi ha retornat amb els seus fills i el seu marit cada any per passar-hi una temporada a l’estiu. Actualment viu a Cazeres-sur-Garonne.
La Camil·la Marquès Perot, la seua germana Antonieta i el seu fill Àngel Marquès quan van sortir de la caserna Gribeauval van ser conduïts fins a un camp de concentració en una platja de Perpinyà. Allí hi van estar fins que foren repatriats a Barcelona, on van romandre un parell de setmanes al castell de Montjuïc, a l’espera de ser traslladats fins a Sort.

En José María Garza Catalán, la seua dona Teófila Gil Cuesta i el seu fill Raymond es van tornar a exiliar a França el febrer de 1939 per Prats de Molló. La família va romandre separada més d’un any, mentre en José María passava pels camps de concentració de Barcarès i Saint Cyprien i per la Companyia de Treballadors Estrangers 181. En Raymond Garza viu a Toulouse.

La Palmira Llorens Teig va sortir de la caserna Gribeauval amb la seua mare i la seua germana, gràcies a la reclamació d’una tieta que vivia a Toulouse. Des de Clermont-Ferrand va anar fins a Toulouse amb tren; a l’estació tolosana la va rebre la seua tia i unes hores més tard la Palmira, que tenia 17 anys i no sabia parlar francès, pujava a un altre tren per anar a treballar a Montauban. Actualment la Palmira viu a Toulouse.

L’Antoni Palacín Badia i els germans Nando i Jaume Llorens Teig, van restar amagats a la muntanya durant l’estiu de 1938. Van aconseguir recuperar i entrar bestiar clandestinament a França. Ells també hi entraren clandestinament, Antoni Palacín per anar cap a Granges-sur-Lot, i el germans Llorens es van llogar com a masovers en una granja. Amb el final de la guerra civil a Espanya van poder regularitzar la seua situació a França.
Domingo Fernández i Francisco Gonsalvez, els miners portuguesos exiliats el 30 d’abril de 1938, van retornar al Pallars pel Port de Salau onze dies després d’haver passat a França. En Domingo va viure a Esterri d’Àneu amb la seua família, en Francisco va casar-se amb una noia de Sorpe.